Articles

LA JUSTICIA


       A l’antic Egipte la justícia es representava en forma de deessa que portava una ploma d’estruç al cap, en posició vertical, i l’havia de mantenir en equilibri.

      A l’antiga Grècia la deessa Themis representa la personificació de la justícia divina, fonamentada en la llei i el costum com a base de l’ordre, el qual s’iniciava en la família, com a pilar fonamental, i més en concret, en la bona relació entre l’home i la dona. Era representada portant unes balances.

       A l’antiga Roma la imatge de la justícia era representada per una deessa amb una bena als ulls, que porta unes balances en una mà i una espasa a l’altra mà. La bena representa que no s’han d’analitzar res més que els fets; les balances representen l’equilibri de donar a cadascú el que li correspon; l’espasa representa la necessitat de fer complir allò que es considera just.

      És evident que es va passar d’un concepte moral a un concepte normatiu de justícia, que en el nostre món occidental va tenir lloc a través de la codificació de normes durant l’Imperi Romà. El que s’ajustava a les normes és el que era just.

      La paraula justícia prové del llatí, “Iustitia”, que buscava el bé comú per la societat i per un mateix, per tal de viure en harmonia.

      El jurista romà Ulpiano definia la justícia com la constant i perpètua voluntat de concedir a cadascun el seu dret. L’actitud justa es corresponia amb la de viure honestament, no fer mal a ningú i donar a cadascú el que li correspon (“Honeste vivere, alterum non laedere et suum quique tribuere).

      Avui dia podríem dir que existeixen un conjunt de pautes i criteris que estableixen un marc adequat per a les relacions entre les persones, les institucions i el medi ambient, autoritzant, prohibint i permetent accions específiques per tal de regular l’ordre social. Però això no és la justícia, sinó una forma de buscar-la.

     Per tant, la justícia és un valor que totes les persones, societats i institucions haurien de cercar, posant-t’hi la conducta i els mitjans adequats, però que mai s’arribarà a perfeccionar perquè allò que és just per uns no ho és pels altres, i el mateix concepte del que és just va variant d’unes societats amb les altres, d’unes èpoques amb les altres.

       La justícia té dues vessants: una de moral i una altra de jurídica. La primera es regeix per principis morals que emanen de la part més personal de l’individu, i es manifesten en la seva conducta vers els altres i vers sí mateix. Aquesta part de justícia es podria definir amb: no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu, i fes pels altres el que voldries que et fessin a tu. Ja en aquest aspecte la gamma de conductes seria molt diversa. Per exemple, és difícil definir amb qui s’ha de ser tolerant, compassiu i generós i amb qui no, i en quin moment, per no caure en un costat que desequilibri aquests tipus de valors morals, que no apareixen regulats en cap codi, i per no ser crítics amb els que no actuarien de la mateixa manera.

      La vessant jurídica és la que converteix en just allò que s”ajusta” a les normes, i en injust allò que no s’hi “ajusta”, a criteri d’un Jutjat o Tribunal, després d’analitzar els fets. Per fer aquest procés es basen en la llei, en el conjunt de Sentències publicades en casos iguals o semblants, en els costums, i com a persones que són, en les seves pròpies experiències, inclinacions, simpaties i prejudicis. Després hi intervé un primer factor important, i és la deguda prova sobre els fets que s’analitzen per tal que el jutge els entengui com tu els entens; i un segon factor important, i és el d’encaixar aquests fets a la normativa que cal aplicar, i presentar-ho així. A partir d’aquí podríem parlar de si el resultat és just, de si és justa la tardança en que les resolucions es compleixen, de com es van complicant les coses i, finalment, de si es compleixen del tot. Tot plegat fa arribar a la conclusió que una cosa és la justícia, i l’altra anar al Jutjat.

      Per nosaltres, la justícia és la tendència permanent a atorgar a cadascú allò que segons els fets, les normes, i els costums li correspon, i que nosaltres jutjarem en funció dels nostres principis morals.

      Anar al Jutjat és buscar que un tercer, Jutge, Tribunal o Àrbitre, resolgui el problema, davant la impossibilitat de fer-ho entre les parts implicades. El resultat molt difícilment serà entès com a just per totes les parts.Ho serà només per una de les parts o per cap.

Susanna Massana Crous

Girona, 12.02.2016